Pere Calders
Narcís Oller
Joaquim Carbó
Jordi Teixidor
Mercè Rodoreda
Maria Barbal
Màrius Serra
Matthew Tree
Montserrat Roig
Maria Mercè Marçal
Salvador Espriu
Quim Monzó
Sergi Pàmies
Carme Riera
Emili Teixidor
Mercè Ibarz
Gabriel Janer
Robert Saladrigas
Jaume Cabré
Maria de la Pau Janer
Andreu Martín
Francesc Trabal
Jordi Sierra i Fabra
Manuel de Pedrolo
Xavier Vernetta
Maria Mercè Roca
Paco Candel
literatura catalana
Benvinguts al blog del mòdul de Literatura Catalana de GES
dimecres, 27 de març del 2013
dilluns, 25 de març del 2013
diumenge, 8 de maig del 2011
Sonets: Manoli Clavijo, Carmen Pulido, Pedro Javier Sánchez
L'alba matina d'hora, mon cor batega,
em desperta un sentir de nova vida
la meva estimada m'espera buida
un cor buit, que amb el meu també batega
La distància és la nostra malaltia
l'anhel per no tenir´-te, un patiment,
no hi ha res que aturi aquest sentiment,
això és la meva lluita cada dia.
Llargs i tristos sense tu són els dies
als teus ulls es veu aquesta agonia
fins quan hem d'esperar per estar junts?
Mon cor no perd l'esperança que tenia
mon ànima no oblida que li deies
fins quan aquests sentiments tan profunds?
Sonets: Benito Renes
A tu, Cristina, tu ets el meu alè
són ja molts anys amb tu, jo desitjo
només ser sempre al teu costat,
lloar, agraïr, plegar les mans i...
Amb tu he viscut tota una bona vida
n'hem passat de totes, d'agra i de dolça
amoïnar-me no si la fi es torça
i continuar sempre amb dolça mida.
Els anys han anat passant i ens fem grans
desitjo amb tu gaudir de l'amor
amb majúscula dels éssers humans
A tu, la meva estimada et
porto al cor i que vegis en mi
tota una vida de treball fet
A la meva estimada Cristina
dijous, 10 de febrer del 2011
Sonets: Cristian Morea Casas
Un dia tretze te'n vas anar al cel
des d'aleshores ja han passat uns anys
estant sol en els moments importants
passant-me mirant cada dia el cel.
Recordo aquells increïbles moments
en què sempre anàvem tot passejant
mentre em portaves cap a aquell estany,
recordar allò em provoca uns sentiments,
no sé si dir d'alegria o tristor,
alegria per ser com un pare
tristor per haver de ser un record.
M'agradaria regalar-te ara
tots els sentiments que tinc al cor
per agraïr-te els moments de suport.
des d'aleshores ja han passat uns anys
estant sol en els moments importants
passant-me mirant cada dia el cel.
Recordo aquells increïbles moments
en què sempre anàvem tot passejant
mentre em portaves cap a aquell estany,
recordar allò em provoca uns sentiments,
no sé si dir d'alegria o tristor,
alegria per ser com un pare
tristor per haver de ser un record.
M'agradaria regalar-te ara
tots els sentiments que tinc al cor
per agraïr-te els moments de suport.
dimecres, 2 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)